El dinar de reis sempre és un dels millors dinars de les festes de Nada. El menjar sempre el cuina la meva tia, i normalment fa sarsuela perquè sap que m'encanta i és el meu menjar preferit.
Vam dinar a casa dels meus cosins, que són els veïns de casa meva, i vam passar tota la tarda allà xerrant i jugant al bingo.
No és que la taula estigués ben decorada amb tovalles de Nadal ni res de l'altre món, però el dinar estava boníssim. La meva mare i la meva tia van parar la taula, i també la meva mare la portar la beguda i va fer el pica-pica.
Va ser un dinar genial.
dijous, 14 de febrer del 2013
Nit de cap d'any
Va ser un dia molt especial, ja que era l'últim del any 2012. I què pot ser millor que sopar amb els pares i els amics? Doncs és el que vaig fer jo, vaig sopar amb tots ells. No sopàvem a casa meva, les mares havien quedat per sopar a casa d'en Grau, juntament amb en Guillem i tots els pares i els germans.
Cada mare va preparar un plat i després els vam posar tots a la taula.
Les estovalles eren vermelles, un color alegre i de passió. Els plats eren blancs i els gots i les copes transparents i brillaven sota la llum de la làmpada.
Els galets eren boníssims, però el que més em va agradar del sopar va ser amb la gent que estava.
La veritat és que no em vaig menjar tots els raïms, perquè no podia parar de riure i vaig acabar amb dos raïms a la boca i la resta per sobre el plat.
Va ser un sopar molt divertit.
Cada mare va preparar un plat i després els vam posar tots a la taula.
Les estovalles eren vermelles, un color alegre i de passió. Els plats eren blancs i els gots i les copes transparents i brillaven sota la llum de la làmpada.
Els galets eren boníssims, però el que més em va agradar del sopar va ser amb la gent que estava.
La veritat és que no em vaig menjar tots els raïms, perquè no podia parar de riure i vaig acabar amb dos raïms a la boca i la resta per sobre el plat.
Va ser un sopar molt divertit.
Sopar del Tió
La taula era espectacular, hi havia tants complements i tants menjars diferents per triar que semblava tot un festival. La meva mare portava molts dies pensant en el menjar que faria per sopar, i la veritat es que s'ho va currar moltíssim.
Abans que arribessin els convidats, jo vaig parar la taula amb l'ajuda del meu pare, i mentrestant la meva mare estava preparant el pica-pica i tot el sopar.
Quan van arribar tots els convidats i ens vam asseure a la taula, era preciós veure tota la família unida i passant-s'ho bé.
El segon plat em va encantar, els canelons és un dels meus plats preferits i com que no m'agrada el conill amb bolets, em vaig ben emplenar la panxa de canelons.
La resta de la família va menjar conill amb bolets, menys la meva cosina que tampoc va menjar canelons.
Les postres, les vaig servir jo, igual que els cafès, els coulans, els va fer la meva mare i els torrons els havia portat els meus oncles.
Va ser un dia en família, de regals i Nadal, m'encanten les vacances!
Abans que arribessin els convidats, jo vaig parar la taula amb l'ajuda del meu pare, i mentrestant la meva mare estava preparant el pica-pica i tot el sopar.
Quan van arribar tots els convidats i ens vam asseure a la taula, era preciós veure tota la família unida i passant-s'ho bé.
El segon plat em va encantar, els canelons és un dels meus plats preferits i com que no m'agrada el conill amb bolets, em vaig ben emplenar la panxa de canelons.
La resta de la família va menjar conill amb bolets, menys la meva cosina que tampoc va menjar canelons.
Les postres, les vaig servir jo, igual que els cafès, els coulans, els va fer la meva mare i els torrons els havia portat els meus oncles.
Va ser un dia en família, de regals i Nadal, m'encanten les vacances!
dilluns, 28 de gener del 2013
Presentació
Hola, em dic Anna Bartolí i actualment estic a una universitat dels Estats Units. Vaig néixer a Girona (Catalunya) i fins als 19 anys vaig estar visquen allà. Però per la carrera que volia estudiar vaig haver d' anar a Los Angeles (Califòrnia).
Si voleu que us digui la veritat, no m'agrada gents cuinar, ni tampoc en ser perquè no hi dedico gaire temps. A la universitat ens han posat un treball que tracta d' escriure cinc receptes en deu dies i penjar-les en el bloc de cuina que ens hem creat.
Buscaré les receptes d'un llibre de cuina que em vaig emportar de casa meva, allà suposo que hi trobaré moltes coses i diferents tipus de receptes.
Aquesta nit per sopar he fet conill amb pèsols, estaven boníssims, vaig treure la idea del llibre de receptes que us he parlat abans. Tot i que crec q em va faltar una mica de salt, però dels errors s'aprèn.
Més endavant aniré penjant totes les pròximes receptes.
Si voleu que us digui la veritat, no m'agrada gents cuinar, ni tampoc en ser perquè no hi dedico gaire temps. A la universitat ens han posat un treball que tracta d' escriure cinc receptes en deu dies i penjar-les en el bloc de cuina que ens hem creat.
Buscaré les receptes d'un llibre de cuina que em vaig emportar de casa meva, allà suposo que hi trobaré moltes coses i diferents tipus de receptes.
Aquesta nit per sopar he fet conill amb pèsols, estaven boníssims, vaig treure la idea del llibre de receptes que us he parlat abans. Tot i que crec q em va faltar una mica de salt, però dels errors s'aprèn.
Més endavant aniré penjant totes les pròximes receptes.
divendres, 14 de desembre del 2012
La Bíblia vermella
La Guia Michelin és una
sèrie de llibres guia publicats per Michelin per
a més d'una dotzena de països.
El terme fa
referència per defecte a la Guia vermella Michelin, la més antiga
i coneguda de les guies d'hotels i restaurants d'Europaa, que atorga les
prestigioses Estrelles Michelin.
Aquest novembre del
2012 la Guia Michelin també ha premiat amb la seva primera estrella sis restaurants: Les Magnòlies, Plans, Dos
Palillos, La Lluerna, Koy Shunka i Nectari.
El Sant Pau de Carme Ruscalleda i el Celler de Can Roca, dels
germans Roca, són els dos restaurants catalans que mantenen la puntuació màxima
a la guia, les tres estrelles Michelin. Cap més, malgrat que n’hi ha que fa
temps que surten en totes les travesses per aconseguir la tercera estrella.
En
canvi, la prestigiosa guia vermella atorga la segona estrella als restaurants
Enoteca i Moments, de Barcelona.
Al
poble de Anglès hi ha un restaurant que es diu l’Aliança i és un dels millors
restaurants de tota la província de Girona, ja que va estar premiada amb una
estrella Michelin. En aquest restaurant fan cuina mediterrània i el preu per persona és entre 30 i 70 euros.
Jo
crec que està molt bé que premin els restaurants amb estrelles Michelin.
dilluns, 22 d’octubre del 2012
El meu esmorzar del dia 22/10/12
Avui jo he esmorzat un entrepà de pernil salat.
L'ha preparat la meva mare, abans de que jo vagi al institut.
Jo crec que aproximadament val entre 1 o dos Euros.
Es podria millorar si fos de Nutella!!
Casa meva
Ami el lloc on m'agrada més esmorzar és a casa meva. Perquè està net i puc menjar el que més vulgui i repetir tantes vegades com vulgui
Subscriure's a:
Missatges (Atom)