Va ser un dia molt especial, ja que era l'últim del any 2012. I què pot ser millor que sopar amb els pares i els amics? Doncs és el que vaig fer jo, vaig sopar amb tots ells. No sopàvem a casa meva, les mares havien quedat per sopar a casa d'en Grau, juntament amb en Guillem i tots els pares i els germans.
Cada mare va preparar un plat i després els vam posar tots a la taula.
Les estovalles eren vermelles, un color alegre i de passió. Els plats eren blancs i els gots i les copes transparents i brillaven sota la llum de la làmpada.
Els galets eren boníssims, però el que més em va agradar del sopar va ser amb la gent que estava.
La veritat és que no em vaig menjar tots els raïms, perquè no podia parar de riure i vaig acabar amb dos raïms a la boca i la resta per sobre el plat.
Va ser un sopar molt divertit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada