dijous, 14 de febrer de 2013

Dinar de reis

El dinar de reis sempre és un dels millors dinars de les festes de Nada. El menjar sempre el cuina la meva tia, i normalment fa sarsuela perquè sap que m'encanta i és el meu menjar preferit.
Vam dinar a casa dels meus cosins, que són els veïns de casa meva, i vam passar tota la tarda allà xerrant i jugant al bingo.
No és que la taula estigués ben decorada amb tovalles de Nadal ni res de l'altre món, però el dinar estava boníssim. La meva mare i la meva tia van parar la taula, i també la meva mare la portar la beguda i va fer el pica-pica.
Va ser un dinar genial.

Nit de cap d'any

Va ser un dia molt especial, ja que era l'últim del any 2012. I què pot ser millor que sopar amb els pares i els amics? Doncs és el que vaig fer jo, vaig sopar amb tots ells. No sopàvem a casa meva, les mares havien quedat per sopar a casa d'en Grau, juntament amb en Guillem i tots els pares i els germans.
Cada mare va preparar un plat i després els vam posar tots a la taula.
Les estovalles eren vermelles, un color alegre i de passió. Els plats eren blancs i els gots i les copes transparents i brillaven sota la llum de la làmpada.
Els galets eren boníssims, però el que més em va agradar del sopar va ser amb la gent que estava.
La veritat és que no em vaig menjar tots els raïms, perquè no podia parar de riure i vaig acabar amb dos raïms a la boca i la resta per sobre el plat.
Va ser un sopar molt divertit.

Sopar del Tió

La taula era espectacular, hi havia tants complements i tants menjars diferents per triar que semblava tot un festival. La meva mare portava molts dies pensant en el menjar que faria per sopar, i la veritat es que s'ho va currar moltíssim.
Abans que arribessin els convidats, jo vaig parar la taula amb l'ajuda del meu pare, i mentrestant la meva mare estava preparant el pica-pica i tot el sopar.
Quan van arribar tots els convidats i ens vam asseure a la taula, era preciós veure tota la família unida i passant-s'ho bé.
El segon plat em va encantar, els canelons és un dels meus plats preferits i com que no m'agrada el conill amb bolets, em vaig ben emplenar la panxa de canelons.
La resta de la família va menjar conill amb bolets, menys la meva cosina que tampoc va menjar canelons.
Les postres, les vaig servir jo, igual que els cafès, els coulans, els va fer la meva mare i els torrons els havia portat els meus oncles.
Va ser un dia en família, de regals i Nadal, m'encanten les vacances!

dilluns, 28 de gener de 2013

Presentació

Hola, em dic Anna Bartolí i actualment estic a una universitat dels Estats Units. Vaig néixer a Girona (Catalunya) i fins als 19 anys vaig estar visquen allà. Però per la carrera que volia estudiar vaig haver d' anar a Los Angeles (Califòrnia).
Si voleu que us digui la veritat, no m'agrada gents cuinar, ni tampoc en ser perquè no hi dedico gaire temps. A la universitat ens han posat un treball que tracta d' escriure cinc receptes en deu dies i penjar-les en el bloc de cuina que ens hem creat.
Buscaré les receptes d'un llibre de cuina que em vaig emportar de casa meva, allà suposo que hi trobaré moltes coses i diferents tipus de receptes.
Aquesta nit per sopar he fet conill amb pèsols, estaven boníssims, vaig treure la idea del llibre de receptes que us he parlat abans. Tot i que crec q em va faltar una mica de salt, però dels errors s'aprèn.
Més endavant aniré penjant totes les pròximes receptes.